Les set claus
Sant Joan de Caselles
L’episodi de la queixa em proporciona un regust amarg i molts dubtes raonables
Mai no m’hauria imaginat que a Andorra esclataria un afer Sant Joan de Caselles. En aquest país que acull i necessita el turisme, els professionals que estan al taulell del front-office afronten en general el repte turístic amb il·lusió i sense recances. Això em consta, i no en tinc cap dubte. L’episodi de la queixa d’un grup de turistes catalanoparlants que es diuen maltractats en la seva visita a la capella de Sant Joan de Caselles, em proporciona un regust amarg i molts dubtes raonables. Segons la premsa, aquest pseudogrup (no queda clar si és un matrimoni o bé un grup més nombrós) es va sentir agredit per la (sembla ser) intransigència del (de la) guia, que es va negar a utilitzar l’idioma català en les seves presentacions i/o explicacions. Penso que hi ha un protocol i que els guies professionals que exerceixen aquesta feina divulgadora dominen adequadament diverses llengües, com no pot ser d’una altra manera. Aquests utilitzen, doncs, l’idioma pertinent i això ha d’anar en funció de la nacionalitat i/o nivell de comprensió lingüística del client/turista/visitant. Que quedi clar i diàfan que soc el primer a defensar l’idioma oficial del meu país, aquí m’hi trobaran sempre... No obstant això, entenc que l’interès d’una visita guiada a Sant Joan de Caselles no ha de ser plasmar l’oficialitat del català a Andorra, que també, sinó que es tracta principalment d’explicar la història del romànic i de les particularitats del monument al públic. I tot això s’ha de vehicular en un idioma on ens puguem entendre. Evidentment no som naïf i interpretem un context complicat al sud del riu Runer. Un catalanista trobarà sempre aixopluc a les nostres contrades emparant-se en l’oficialitat de la llengua catalana. Si aquest catalanista vol conciliar lligams cercant complicitat amb les tesis independentistes radicals, no toca, perquè Andorra no és, almenys no ho hauria de ser, el seu camp de batalla més apropiat.