Treballant amb els baka

Al darrer article recordàvem les discriminacions i abusos que viuen les minories autòctones i el cas concret dels baka de la República del Congo. Avui comentem com l’Unicef ha estat pioner a aquell país en posar sobre la taula la problemàtica dels autòctons, i a treballar per canviar les normes socials i millorar el seu accés als serveis bàsics. Farà uns 12 anys, a través del programa VIH-Sida (amb taxes del 10% o més a moltes zones del Congo), es va detectar que la situació dels autòctons era més que lamentable. Per als baka, el VIH o la sida no era ni una preocupació per la situació d’extrema vulnerabilitat que patien. Les causes: pobresa, discriminació i explotació econòmica per part dels bantus, feble accés als serveis socials com educació i salut i violència sexual vers les dones i les noies autòctones. Encara se’m posa la pell de gallina en recordar una adolescent que explicava com havia donat a llum lligada a un arbre perquè la seva “propietària” bantu no l’havia volgut portar a un centre de salut. Amb aquesta informació, l’Unicef va posar fil a l’agulla tot i ser conscients que els canvis no arribarien a curt termini i que els resultats no es veurien fins passats uns quants anys. Es va advocar per la redacció i aprovació d’una llei sobre la protecció dels drets dels autòctons (signada el 2011), es van posar en marxa unitats mòbils de salut que visiten els campaments perquè encara són nòmades (en cada passatge unes 3.000 persones es beneficien de vacunacions, consultes prenatals i postpart, suplements nutritius, entre d’altres) i es va iniciar un projecte educatiu adaptat a les nenes i nens baka basat en la seva cultura i tradicions i ajudant-los a incorporar-se al sistema educatiu formal (ja són 44 escoles amb 4.171 alumnes autòctons i amb 350 ja incorporats). I tot això gràcies a la vostra solidaritat, que via Unicef Andorra vau creure en el projecte i heu ajudat en els resultats!