'Welcome, Martians'

Acabada la lliga i amb polítics i jutges amb el cartell tornem al setembre, els periodistes s’han trencat les banyes per trobar notícies més enllà dels consells per a la canícula o l’ocupació hotelera. D’entre totes, aquest estiu n’hi ha hagut una que sorprenia pel surrealisme del titular: Alemanya no té cap protocol per a un possible atac extraterrestre. La necessitat d’un protocol que gestioni l’ar­ribada d’alienígenes deu respondre a informació que el comú del mortal desconeix, però ara que ho sabem potser que posem fil a l’agulla.

El principal problema amb què ens trobarem davant d’una arribada d’alienígenes és la llengua de comunicació. No s’hi valdrà el recurs de clavar la mirada en l’interlocutor, formular enunciats simples amb verbs en infinitiu i repetir la mateixa informació amb la variant del to, cada cop més elevat. Són alienígenes, no estrangers! De fet, hi ha estudiosos que elaboren codis per comunicar-se amb formes de vida extraterrestre, és el que es coneix amb el terme astrolingüística, i fins i tot un centre, el Messaging Extraterrestrial Intelligence, la missió del qual és enviar missatges a l’espai exterior. De moment, però, no hi ha indicis ni del doble tic del vist.

En tot cas, i per simplificar, perquè no és evident que quan arribin contactin amb un astrolingüista o algun membre de l’equip de protocol alienígena de la Merkel, hem d’estar tots preparats per un primer acostament amable. A falta d’una pedra rosseta, el més fàcil serà fer ús de les emoticones. Els podem ensenyar la bandera del país, perquè s’ubiquin, i que cada identitat mostri allò que els és significatiu: una sevillana, una bavaresa amb una gerra de cervesa o un vaquer en ple rodeo. El més important és que vegin que, a la Terra, tot plegat és una festa i que malgrat no tenir un protocol per acollir refugiats a la deriva, sí que estem preparats per fer-ho amb els que ens arriben de l’infinit i més enllà.