No anem bé...

No puc deixar de pensar, cada vegada que obro un diari o miro les notícies a la televisió, que els nostres dirigents no van pel bon camí. Només posant com a exemple algunes de les notícies que tothom ha pogut llegir o veure aquests darrers dies, es pot esmentar el fet que el president d’una de les nacions més poderoses del món estigui immers en escàndols financers i sexuals diversos (sense parlar de les seves declaracions públiques, que fan més por les unes que les altres), o les afirmacions dutes a terme pel màxim responsable de la religió catòlica, que deixa entendre que l’homosexualitat és una malaltia que cal curar amb consultes psicològiques quan aquesta es detecta a edats primerenques. D’exemples, n’hi ha molts altres: les accions del govern italià en relació als immigrants (i el fet que impedeixin la seva entrada al seu territori), les retallades que les institucions fan (o es plantegen fer) en el sistema de pensions o en les ajudes socials (ja que, com és ben sabut, els estalvis han de ser suportats pels col·lectius més sensibles, no per les esferes més riques de la societat), etcètera. El món, mitjançant les mans dels nostres dirigents, està agafant una direcció que com a ciutadà del segle XXI, que viu en un Estat democràtic i pot expressar les seves idees de forma lliure i sense pressions, em costa entendre i acceptar. Crec que cal reflexionar molt seriosament sobre les accions i les afirmacions fetes pels nostres màxims representants, i utilitzar el poder que com a poble tenim al nostre abast per redreçar aquesta situació, ja que no oblidem que finalment els que ens dirigeixen ho fan perquè han estat elegits en la major part dels casos per nosaltres, i que han de rendir comptes de les seves decisions i actuacions! Només d’aquesta manera podrem redreçar, abans que sigui massa tard, una situació que cada vegada esdevé més insostenible i empitjora a mesura que passen els dies.