Malícia i targetes

L’altre dia vaig llegir un article on deia que la policia local de Salt va engegar una campanya el passat mes de març per evitar l’ús fraudulent i la picaresca amb les targetes que permeten estacionar als espais reservats per a les persones amb mobilitat reduïda. Des d’aleshores i fins al dia que vaig veure publicat l’article, el passat mes de maig, els agents havien decomissat 21 targetes i havien obert diligències per falsificació en cinc casos. La majoria de les targetes decomissades ho han estat perquè, o bé eren fotocòpies, estaven caducades, el titular de la targeta no era present, o fins i tot ja era mort. La picaresca fa dies que està servida, inclús al nostre país, aquí també anem ben servits de persones sense cap mena d’escrúpols, sensibilitat i humanisme a l’hora de fer servir una plaça reservada per a les persones amb mobilitat reduïda i amb targetes que ja m’agradaria saber d’on les han tret, ja que aquí, al nostre país, també ens trobem amb targetes amb dificultat per reconèixer ni tan sols el número, però que les persones que ens les han atorgades després de passar la Conava sabem perfectament quan les veiem que ens trobem davant d’una falsificació i amb la problemàtica que no podem reclamar ni als agents de circulació ni a la policia, ja que tal com reconeixen ells mateixos, no han estat instruïts a l’hora de poder reconèixer si és o no una falsificació. Això passa amb el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda un dia sí i un altre també, infinitat de vegades hem hagut de trucar als agents de circulació i ens han respost que en aquests casos no poden fer res. Aquesta només és una de les problemàtiques amb què ens trobem en el nostre –com jo li dic particularment– món rodat i que aquí avui no tinc prou espai, però que prometo continuar explicant en el pròxim article d’opinió. Des d’Amida, però, estem elaborant un pla estratègic per abordar aquesta problemàtica.