Excuses

Diuen que qui no sap ballar s’excusa dient que l’orquestra toca malament. És tant propi dels humans buscar excuses, buscar pretextos! I com més en busques, més et posseeixen.

Solem transformar els pretextos en arguments lògics i raonables per justificar allò que no volem fer, que no ens ve de gust fer, la nostra mala previsió i organització, o simplement el fet de no haver aconseguit allò que perseguim. Són situacions típiques de les excuses, els pensaments erronis, les males decisions, la mala gestió del temps, la manca d’ordre en l’escala de valors, la comoditat, el conformisme o la por al desconegut o al risc.

Gonzalo Retamal, professor de lideratge empresarial a Xile, assegura que és fàcil racionalitzar la nostra mediocritat i trobar culpables per als nostres fracassos, si per endavant hem acceptat que la responsabilitat del nostre èxit i de la felicitat personal no és únicament nostra. Així que després de temps d’esperar vanament que algú fes alguna cosa per la nostra felicitat, després de trobar totes les excuses que va ser possible trobar sense que res canviés, hem arribat davant del més gran de tots els paradigmes sobre la felicitat i l’èxit. Quin és aquest paradigma? Molt simple: acceptar el cent per cent de la responsabilitat del nostre projecte i del nostre èxit. Aquesta actitud et dona poder, obre la teva ment a noves oportunitats i t’obliga a acceptar el compromís ineludible envers les teves metes i aspiracions. Si decideixes fer-ho, trobaràs el camí cap a la realització de tots els teus somnis i desitjos.

Una gran vida mai s’ha construït sobre la base de les excuses i els pretextos. Així doncs, si vols ser realment feliç, deixa de buscar-los, assumeix la teva responsabilitat sobre tot el que et proposis i facis.

Per acabar. la famosa frase de la pel·lícula Star Wars, episodi V: “Els asteroides no m’interessen almirall, vull aquesta nau, no excuses.”