Cal posar-s'hi amb ganes!

Ja fa dècades que se sent parlar de tren fins a Andorra. Ja sigui allargant la línia de l’Hospitalet-Latour-de-Carol, ja sigui a partir d’altres opcions com, per exemple, des d’Ax-les-Thermes o bé des de la Cerdanya. Ara la Cambra de Comerç torna a posar projectes damunt la taula i això sol ja és un gran pas, ja que per projectes han començat totes les obres importants. Tot i que seria una llàstima quedar-se a la fase dels projectes o treballar-ne un de sol. Perquè a partir de diversos plantejaments, el millor hauria d’imposar-se. I el més bo pot no ser el més car o el més curt en trajectòria. Haurà de ser el més eficient, útil i equilibrat. I el de millor indret estratègic d’arribada a Andorra. Si des que se’n parla s’hagués aprofundit en estudis, i s’hagués donat continuïtat al tema, és probable que algun treball definitiu ja hauria vist el dia. I, encara que no se sàpiga si s’hauria realitzat, tindria l’efecte d’haver provocat una anàlisi aprofundida que mai s’ha fet. Fins i tot penso que s’ha de reconèixer que, si haguéssim reflexionat més profundament abans de fer el túnel d’Envalira, teníem l’ocasió d’aprofitar l’obra, variant-ne el traçat arrencant-lo més avall a l’Arieja, per passar paral·lelament en cotxe i en tren. Em resisteixo a perdre l’esperança que ara s’avanci decididament. Per més que es parli de costos que, a primera vista, no són assumibles, cal pensar en el que una obra, viable, de l’envergadura d’una connexió ferroviària, aportaria al país, i en totes les conseqüències de revifada econòmica i de sostenibilitat que generaria. I, òbviament, que els fons no haurien de ser només andorrans. I com que no és una obra que es pugui fer en un temps curt, penso que és important treballar-la amb ganes i visió de futur i amb profund diàleg andorrà, concertació amb estats veïns i amb la Unió Europea, i aprofitant sinergies pirinenques. Invertint en futur, amb seny i sentit comú.