Retorn a la rutina

Ja tenim aquí el mes de setembre i, per a la majoria dels mortals, això suposa deixar enrere la relaxació estival i iniciar de nou la rutina de tot l’any. Una rutina detestada per alguns i esperada per altres. De rutines també se’n poden tenir en períodes de vacances, però, poc o molt, tothom es relaxa quan no té l’obligació d’anar l’endemà a treballar o portar els nens a l’escola. Iniciar un nou curs escolar ens permet, als grans i als petits, recuperar uns hàbits i endreçar l’organització diària. Els nens tornen a l’escola, els pares a la feina, es normalitzen les hores d’anar a dormir i d’aixecar-se, els horaris dels àpats, l’alimentació, s’inicien les activitats extraescolars, tornem al gimnàs, etcètera. Tot un seguit de rituals que ens permeten una major planificació de les jornades. El setembre també és –després del gener– el mes per excel·lència per fer nous propòsits. Uns propòsits que en alguns casos no es compliran. Qui no ha previst a l’inici d’un nou curs escolar inscriure’s al gimnàs? O iniciar algun tipus de règim? O anar a classes d’anglès? Les vacances ens donen temps per pensar què ens convindria de cara al retorn a la normalitat. Però un cop en la dinàmica de sempre, caiem en l’evidència que no tenim prou temps o prou ganes per fer tot allò que ens hem proposat, i decidim deixar-ho de nou per més endavant. Aquesta rutina que d’una banda ens ajuda a endreçar el dia a dia, ens fa actuar sovint per automatisme, convertint la nostra vida en una monotonia i amb la impossibilitat de deixar encabir noves activitats o nous projectes. Una repetició en el temps de les setmanes, de forma clonada, i sense cap distracció nova, provocant amb el pas dels dies l’augment de les ganes de tornar a tenir vacances. No deixem que la rutina sigui excessivament rígida. Beneficiem-nos dels seus aspectes positius, però deixem també espai a qualsevol improvisació. Que tingueu tots una bona tornada!