Inversió social

En un moment en què es desenvolupa la crisi a Europa i al món, on milions de treballadors es veuen obligats a l’atur, als salaris precaris, on els senyors i els joves veuen com els seus esforços formatius i la seva experiència són infravalorats per al món empresarial i es veuen abocats al treball informal; en un moment en què la precarietat de l’ocupació s’estableix com una norma social, com a forma de vida per a moltes persones i famílies; en un moment en què els joves se senten exclosos, sacrificats, degradats i rebutjats pels nostres polítics, més preocupats en els seus fins partidistes que no pas a incidir sobre la precarietat laboral i social. En un moment en què un nou estudi INSEE destaca l’augment de les desigualtats en educació i formació en el moment en què la gent està desesperada i veu com el poder adquisitiu i l’ascensor social cada dia es veu més degradat. Els treballadors andorrans veuen com a més dels problemes laborals i socials es veuen agreujats pel problema dels alts preus dels lloguers, estem en un país on construir obra social és una utopia, on els nostres joves es veuen abocats a cursar els seus estudis fora del país, amb el problema econòmic que això comporta per a les famílies, ja que moltes acaben hipotecades per poder pagar els estudis als seus fills. I els nostres governants on són, els preocupa l’educació i la formació dels nostres joves, els preocupa que les persones de més de 50 anys puguin tenir feina estable, les desigualtats entre sexes, els abusos del preu dels lloguers, si les famílies andorranes poden arribar a final de mes. O només es preocupen dels fins partidistes allunyant cada dia més la societat de la política, cal una regeneració política capaç d’aportar i apropar la política a la societat, cal una altra manera de fer política més participativa i propera als problemes reals de la gent.