L'ecosocialisme a Escaldes

L’honorable consellera del PS al comú d’Escaldes-Engordany manifesta que el Clot d’Emprivat no hauria de ser urbanitzable, quan paral·lelament tenim un Poupee recentment aprovat que diu el contrari, com no podia ser altrament. La consellera evoca un Clot d’Emprivat erm, potser tipus Central Park novaiorquès, instal·lada en els seus somnis romàntics. Oblida la consellera que aquestes parcel·les són solars de gestió directa urbanísticament parlant i que tenen una titularitat privada? Ja sabem que és molt fàcil i gratuït, populista també, especular amb els patrimonis aliens. La seva utopia bucòlica tipus maig del 68 de halte au béton, place au gazon comporta, però, uns límits egoistes: en la seva tesi ecosocialista no hi tindrà mai cabuda un edifici familiar a Vivand ben rendibilitzat econòmicament en negocis de restauració, dins d’un entorn urbanístic finançat solidàriament per tota la comunitat escaldenca, sense una legítima aplicació de plusvàlues que emanin de contribucions especials, per cert, un concepte financer inclòs i previst en l’ordenament tributari comunal.

Aquestes declaracions no són un lapsus linguae, ja que són reiteratives i redundants des de la seva persona. Haurem de fer-nos a la idea que a la consellera no li mola el dret a la “propietat privada” (evidentment però, només la dels altres) i tanmateix no li ve de gust acatar la Llei del sòl (Logtu) d’on emanen els reglaments votats, aprovats i vigents a tot Andorra.

Dins del marc de les eleccions generals que estan al caure, les explicacions del duet socioliberal escaldenc poden esdevenir surrealistes en qualsevol escenari, potser en un porta a porta, defensant la seva particular aplicació dels criteris urbanístics, i això des de bases diametralment oposades. En una candidatura territorial, què hi ha de més territorial que l’urbanisme en un territori?

Miri honorable consellera, Errare humanum est, sed perseverare autem diabolicum.