Pensa en positiu o rebenta

No tinc cap tassa, ni una llibreta, ni un trist punt de llibre, amb un missatge positiu, i potser és significatiu, però és així perquè no me n’han regalat mai cap. No sé com seria començar el dia amb un cafè servit en un recipient on es llegeix: “Un bon dia comença després d’un cafè amb tu”, però puc fer un relat exhaustiu de com és si no tinc cafè, i us garanteixo que si hi hagués el “tu” de la tassa, fugiria espaordit.

Ser optimista està bé, però últimament la filosofia think positive (pensament positiu) ha envaït el nostre ecosistema amb la mateixa eficàcia que el cranc americà o la vespa asiàtica. Cal refregar les soles en catifes que pregonen: “Somriu, ets fantàstica!” o que el clauer et recordi: “No t’oblidis de ser feliç!” quan del que no t’has d’oblidar són les claus?

El think positive té el seu origen als Estats Units i es sustenta en la idea romàntica de l’home fet a si mateix, el que no necessita estructures d’Estat per triomfar perquè s’ho manega tot sol. Avui, però, superada la barrera del liberalisme, s’ha convertit en un producte de màrqueting que col·loca llibres d’autoajuda entre els més venuts, ha aportat al lèxic l’anglicisme coach i ens convida a viure la vida a cop d’eslògan.

Tenir un mal dia, que t’hagin plantat o perdre la cartera i enfadar-se, és un acte d’heroïcitat, perquè el que està de moda és ser feliç per defecte, i per si te n’oblides, que a la cortina de la dutxa s’hi pugui llegir: “No somiïs la teva vida, viu el teu somni”, o als individuals: “Em menjaré la vida a mossegades.” Aquestes frases en productes quotidians recorden les rajoles que abans es posaven a l’entrada de casa amb refranys o elements identitaris com el porró o les sardanes. N’hi havia una de curiosa amb un ocellet que deia: “Aquí hi viu un perico.” Potser als de l’Espanyol també els passava que, per estar-ne convençuts, s’ho havien de repetir cada dia. A veure si això del think positive és un invent perico!