Setembre, inici del final

Després d’un estiu magre (dades del sector turístic) es presenta un setembre gras i carregat. Avui mateix el cap de Govern, en el debat d’orientació política pot anunciar el seu candidat a mode de testament polític (?) i, encara que ara ja no cal, la data de les pròximes eleccions.

A mi m’agradaria que fos l’inici del final. Hem tingut dos legislatures d’un Govern de DA marcades per una buidor de projectes, de suspensió (per sort) d’alguns, per fracassos (anunciats), per capricis i per absència de planificació i ara els arriben les preses amb un nombre de projectes de llei a tràmit parlamentari de difícil assumpció: reforma del codi de l’Administració; tècniques de reproducció humana assistida, preservació del medi natural, la biodiversitat i del paisatge, i aviat el pressupost del 2019, quan estan a tràmit el codi de procediment civil, les tres lleis laborals i la llei de Funció Pública, la de mesures urgents per a l’habitatge de lloguer, la d’igualtat o la de transició energètica i canvi climàtic... Totes elles necessiten un debat i un treball a fons, i tal com es plantegen difícilment tiraran endavant, i si ho fan serà amb la majoria que aplica el “corró” i podent ser, per dir alguna cosa, de poca qualitat legislativa. Una concentració forasse-nyada, un embús legislatiu amb 32 textos que cal aprovar de la manera que sigui, és clar. L’altre dia algú deia que era qüestió d’assessors i especialistes. I mentrestant, els projectes prioritaris han quedat als calaixos, com la reforma del sistema sanitari o la reforma de la CASS.

Es deuen voler aprovar les assignatures suspeses durant el curs... però aquí no hi ha recuperació que valgui. Aquesta és una legislatura esgotada amb una ciutadania cansada i farta que sembla –almenys la que contesta enquestes– que vol un canvi i un futur possibles.