Recuperem les granotes

Han quedat enrere aquells anys d’agricultura de subsistència que obligaven a la gestió dels recursos naturals i a l’aprofitament del més mínim bocí de terreny, pla o costerut, ja es digués terra, feixa, terreta, ermal o boïga. Ara, per més que la nostra naturalesa estigui maca i exuberant en aquest final d’estiu, i que els bolets abundin, el respecte al medi ambient no es pot reduir a actituds passives i en simple protecció. Cal portar a terme més polítiques de suport per a tenir cura de la terra amb l’objectiu de recuperar equilibri i sostenibilitat mediambiental. Els resultats no es farien esperar. Normalitzar-nos en aquest sentit generaria qualitat de vida i satisfaccions importants i de ben segur repercussions a la imatge de país i de reclam turístic.

Passejant per la Vall d’Incles, es veu la diferència que hi ha entre aquells espais que han quedat a l’erm, i aquells altres que han estat peixats, o dallats. Ni la vegetació és la mateixa, ni el color, ni l’aspecte, ni el ter­reny, ni tampoc la irrigació. Aquesta Vall, naturalment molt rica en aigua, es va eixugant per manca de manteniment i d’activitat agropecuària. Ja s’han assecat nombroses basses, i si no s’actua aviat s’entrarà en un cercle viciós que es tornarà irreversiblement perjudicial.

Veient com hi és de generosa la natura i adonant-nos de la rapidesa del cicle de les plantes que s’adapten a la duresa del microclima de la Vall, segur que uns petits esforços per la mateixa activitat que s’hi portava a terme a mitjan segle XX permetrien reintroduir-hi les granotes que caracteritzaven la Vall per la seva presència generalitzada des de la primera escalfor del sol de final de primavera. Unes granotes que, llavors sí, caldrà protegir.

Amb més concertació i cura encara podem salvar la part interior de la Vall d’Incles, fent efectiu el cicle natural, agrícola i ramader, compatible amb el gaudi paisatgístic i els nous usos de les bordes.