Les set claus
Suspesos per al setembre
Ara que ja ha començat la tornada al col·le s’han superat els exàmens de setembre. Els exàmens d’aquells que tenen una segona oportunitat per aprovar totes els assignatures del curs o com a màxim (així era a la meva època de batxillerat) que només fossin dues per passar al proper curs.
Es veu que en el terreny polític no és igual. Arribem al setembre i tenim moltes assignatures pendents, fins i tot del curs passat. Hi ha un col·lapse legislatiu al Consell. L’activitat parlamentària compta encara amb més de... iniciatives legislatives per part del Govern que difícilment totes poden ser objecte d’un acurat estudi i debat en seu parlamentària.
El fet de tenir dinou projectes de llei entrats a tràmit parlamentari, i que es tracti de normatives bàsiques que han de regir el procediment judicial civil, la sanitat i la funció pública, per exemple, ens pot donar una idea de l’embús existent.
És del tot incomprensible haver deixat per al final de legislatura tota la tramitació de les regulacions que sens dubte s’hauria d’haver portat a terme amb anterioritat, en el marc de les grans reformes que eren i són del tot necessàries.
El discurs o l’excusa no potser que no hi ha hagut temps, ja que la tramitació dels textos legislatius s’ha de realitzar amb el màxim de consens possible i amb la visió acurada de les comissions legislatives designades a l’efecte.
De cap de les maneres es pot acceptar que la rapidesa i la urgència per intentar donar acompliment a l’expedient (entès aquest com les promeses realitzades en la campanya electoral) donin lloc a lleis –fins i tot qualificades– que hagin de ser modificades en no haver-se detectat a temps les seves mancances o fins i tot que no hagin estat acceptades en tant que hagin format part de propostes d’esmenes a l’articulat dels partits polítics contraris.
Des del meu punt vista i tenint tantes assignatures suspeses, no podeu passar de curs.