Fracàs institucional

Ja han passat diversos mesos d’ençà que el ministre d’Interior anunciés una llei òmnibus per pal·liar la greu situació que viu el Principat d’Andorra. Situació creada per la greu especulació immobiliària, que posa en perill no solament el conjunt de les famílies que viuen de lloguer, sinó també les empreses, que es veuen impossibilitades de poder atraure mà d’obra per l’alt cost que representa l’habitatge per a la classe treballadora andor­rana. Com ja hem anunciat algunes vegades, i sense ser escoltats –com sempre– dita llei s’ha convertit en un autèntic fracàs a curt i mitjà termini, ja que no ha servit per pal·liar el problema, ni tan sols per minimitzar-lo, ja que no deixa de créixer. Amb la negativa de part del ministre d’Interior d’aplicar un impost a partir d’uns valors prudencials i deixant que l’oferta i la demanda regulin el mercat immobiliari, només hem aconseguit allargar l’agonia de les famílies andorranes i portar a una situació insostenible les empreses del país. Podem continuar mirant cap a un altre lloc, alguns ho troben més fàcil i lucratiu, podem negar l’evidència, però la realitat és tossuda i vam dir –i diem– que llastimosament han fracassat estrepitosament en no voler agafar el toro per les banyes en un assumpte tan delicat que afecta un percentatge tan alt de la població i de retruc el conjunt de la societat del nostre país. Una vegada més, el Govern es veu incapaç de governar per l’interès general i fa un favoritisme rellevant de les polítiques partidistes afavorint els beneficis privats de quatre abans de mirar pel conjunt de la societat andorrana que representa els pensionistes, els treballadors i llurs famílies, que en surten altament perjudicats i acabaran pagant encara més els plats trencats d’aquest desgavell polític que s’ha convertit en un vaixell sense rumb. És necessari avançar les eleccions, ja que davant d’una legislatura completament esgotada cal una política ambiciosa per un país amb grans oportunitats.