Carta al Pere

“Aquesta carta és un prec que et faig, Pere! Davant d’una imminent dissolució del Consell General i a les portes d’unes eleccions generals, estic preocupada pel meu futur polític. Alguns diuen, i no van errats, que practicar i usar del meu model opositor excèntric dins del debat polític comunal durant gairebé dos consolats cansa al sofert ciutadà, però també posa fora de dubtes la meva prestància i fidelitat a la nostra causa socialista. Penso, Pere, que tot i els meus lapsus i rauxa estrafolària en el marc d’una oposició sense concessions, ha arribat el meu moment. Sempre he manifestat als mitjans de comunicació que soc jove i que tinc temps, doncs no! Ara reclamo el meu dret que em situïs jeràrquicament on em correspon. Vull ser legisladora i en el pitjor dels escenaris, si no governem, controlar i fiscalitzar si s’escau, l’executiu al Parlament. Tinc les taules necessàries i suficients perquè en aquest mundillo d’aficionats jo soc la professional, la merla blanca. Pere, no em demanis de partir-me la cara a les llistes territorials fent parella de ball amb un liberal. En aquesta dansa incerta desentonaríem amb música desafinada davant l’electorat. He perdut dues batalles consecutives i en un hipotètic escenari de tercera desfeta, el meu ego superlatiu no ho podria suportar. Ja vaig manifestar deixant-ho ben clar, en la campanya EC2015 que si algú podia solucionar problemes aquesta era jo. Encara ho penso ja que, les meves idees metafísiques en matèria urbanística trenquen motllos i són la llavor d’un nou ordre jurídic mundial. Veus Pere, soc creativa i el Consell General seria el meu laboratori, potenciaria experiments, amb gasosa però, per no fer-nos mal. Ara et necessito, necessito que utilitzis el teu lideratge per a situar-me en un lloc elegible de la llista de la circumscripció nacional. Penso que de número dos seria just i em satisfaria, perquè més amunt no ho veuries, veritat?”