Ficció... o realitat?

Dissabte 13 d’abril del 2019. Vigília de les eleccions generals i dia de reflexió per als electors andorrans. I de reflexió avui en caldrà molta, ja que les aliances que s’han establert entre els diferents partits que pretenen accedir al poder sembla que no tinguin per objectiu l’assoliment d’una victòria, sinó que marejar els votants. Un breu panorama de la situació pot ajudar a entendre una mica millor la situació. Comencem pels demòcrates, vencedors aquests darrers vuit anys, que han estat afeblits per la fuga de diverses persones considerades com a essencials al projecte (han integrat una nova formació política pocs dies, per no dir poques hores, abans del tancament de les llistes electorals), i s’han aliat amb un nou grup polític força radical en les seves idees, que defensa que no s’han d’acceptar refugiats a Andorra (encara que siguin els propis demòcrates els que hagin establert la legislació que va permetre acollir-los). Les mateixes incoherències es retroben en l’aliança dels partits de tendència socialdemòcrata amb els liberals, ja que tenen idees radicalment oposades sobre qüestions cabdals com ara el dret a l’avortament, les polítiques socials o la gestió de l’economia estatal. Aquestes unions antinaturals han desconcertat molt la ciutadania, fins a tal punt que ningú, segons les diverses enquestes realitzades, ha estat capaç de fer una estimació del resultat de les eleccions. Aquesta simulació (que podria ser però realitat d’aquí a pocs mesos, tal com s’estan desenvolupant actualment els apropaments entre els diferents partits polítics) mostra clarament que preval sobre l’interès general l’afany de poder i els interessos particulars, ja que no es pot entendre de cap altra manera el fet que persones radicalment oposades en les seves idees puguin decidir unir-se renunciant als seus principis. En política no tot s’hi val hauria de ser el primer principi de qualsevol partit.