Patinet vs. bicicleta

Un cop culminat el període de prova del projecte de les bicicletes elèctriques i amb la disminució del nombre d’usuaris registrats pels abonaments de pagament, tot sembla apuntar que l’ambiciós servei de bicicletes compartides, àmpliament finançat pels comuns i Govern, no acaba de complir amb les expectatives. Potser és qüestió de més temps perquè els usuaris anem canviant, de mica en mica, els hàbits per desplaçar-nos. O potser les condicions econòmiques per llogar-les o la poca agilitat per accedir al servei no ajuden a fomentar l’ús d’aquest nou mitjà de transport.

Mentre s’està en espera de veure si realment engega aquest projecte de mobilitat sostenible, ja proliferen nous models de vehicles elèctrics: patinets, rodes, plataformes segways o altres aparells que han deixat de ser unes joguines per esdevenir mitjans de transport. Els usuaris dels patinets podrien ser potencials clients del servei de bicicletes compartides, però què els fa decantar per agafar la seva pròpia joguina? En destaquen la seva practicitat: són fàcils de portar, es poden plegar i deixar a qualsevol racó i permeten arribar a la feina sense haver suat, contràriament a un desplaçament en bicicleta. Un altre motiu podria ser el cost més assumible del patinet que de ben segur s’amortitza ràpidament en relació a les condicions del lloguer de les bicicletes elèc-triques.

Ara mateix no hi ha regulació de la circulació dels patinets i aquests es desplacen per on volen o poden. Sovint circulen per les voravies i, segons els models, a unes velocitats considerablement altes. Compartir els espais amb aquests vehicles elèctrics representa un perill per als vianants.

Els patinets ja formen part de les modalitats de desplaçament sostenible i el temps dirà com es posicionen en relació a les bicicletes elèctriques. Caldrà, però, establir aviat les normes de circulació per a una bona convivència amb els vianants i els altres vehicles.