Avortament... Parlem clar!

Amb la Constitució a la mà, i em sap greu de discutir-li-ho al Sr. Pere López Agràs, un projecte de llei pel dret a l’avortament és incompatible amb el nostre model d’Estat. És l’equació impossible. En tot cas, potser el conseller disposa d’una carta amagada i fascinant que jo no preveig. Penso que la seva proclama al parlament va ser un brindis al sol.

D’una banda, és evident que el nostre arquetip institucional ha estat garantia de la supervivència d’Andorra. L’equilibri que ens du el Coprincipat ens ha transportat vers la modernitat inequívocament. Els Coprínceps han estat la clau i el fil conductor.

D’altra banda, el dret a l’avortament (en els tres supòsits o els que siguin) és un fet imparable dins del món en què ens desenvolupem. La demanda està aquí, al carrer i és ben legítima.

Doncs anem a matisar: a la vella Europa, un canvi tranquil de patró institucional vers una mena de república, no comportaria en cap cas un tsunami, una vegada assolida la integració plena d’Andorra dins l’àmbit social, econòmic i fiscal de l’entorn que ens homologa i que ens avalua contínuament.

Matisem més: una república? Quin tipus de república? A la francesa, en què el president sense dur corona és el rei? A la italiana o a l’alemanya, en què el president ni pincha ni corta?

Si fem l’exercici de despullar-nos de tota opacitat, podem dir que les interrupcions d’embaràs d’andorranes i residents, realitzades als països limítrofs, tenen una cobertura de la CASS alineada amb altres actes mèdics pautats. Una altra cosa seria exigir que s’accepti sense embuts el dret a l’avortament amb llum i taquígrafs, que també.

Personalment entenc que cal obrir el meló de forma adulta i serena, desgranant tota la informació amb les conseqüències que surin i que el poble andor­rà decideixi, afronti i assumeixi sobiranament el paquet. Jo personalment ho demano perquè ara i avui no vull precipitar-me, com diu un conseller massanenc, fent un salt al buit.