Benvingut article 79

Andorra era (ho serà si s’aprova la proposició de llei de la persona i de la família presentada fa pocs dies) un dels pocs països d’Europa on els menors d’edat es podien casar (estava permès a partir dels setze anys). Celebrem que aquesta proposició de llei en el seu article 79 estableixi que els menors de divuit anys ja no podran contreure matrimoni civil (no queda clar si canònic sí o no). Així ho estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant que Andorra va signar i ratificar fa prop de 25 anys. I també era una de les recomanacions del Comitè dels Drets de l’Infant que es desprenien de la presentació del darrer informe periòdic que va presentar Andorra davant aquest organisme el 2012.

I per què és important limitar l’edat mínima per al matrimoni? Simplement per protegir els mateixos nens, i especialment, les nenes. S’ha de garantir que tots els infants tinguin el dret de ser nens i que gaudeixin plenament de la seva infància. Si en d’altres aspectes com l’exercici del dret a vot, l’obtenció del permís de conduir, l’obertura d’un compte bancari, la plena responsabilitat penal o la titularitat d’un negoci, cal ser major d’edat per tenir la capacitat legal i tenir la maduresa suficient per realitzar dites accions, per què no per casar-se?

Tenint en compte que, segons les dades publicades a www.estadistica.ad, el 2017 una dona de 17 anys es va casar, per tant, una menor d’edat, aquesta proposició de llei arriba en el bon moment. Lògicament Andorra no es troba entre els països on s’estima que encara es casen 12 milions de nenes menors d’edat cada any, però com es diu sempre, val més prevenir que curar, i garantir els seus drets és l’obligació dels estats. I des d’aquí hem de posar el nostre granet de sorra posant-nos al nivell dels estàndards internacionals recomanats i tenint sempre en compte l’interès superior de l’infant. Esperem que aquesta proposició de llei arribi a bon terme aviat!