Pobre Sant Julià!

Fa uns mesos vaig escriure un article titulat Laurèdia en Comú?, en el qual explicava que el partit al regne del comú de Sant Julià s’hauria de qualificar de matrimoni fallit, tenint en compte la poca unió existent entre els seus membres. Però ara han passat uns mesos i crec que cal anar més enllà en la crítica, ja que el fet que hi hagi certa desunió política de la majoria no perdona les barbaritats que actualment s’estan duent a terme amb diners comunals, ni les declaracions que es poden llegir a la premsa. En efecte, després de l’intent fallit del ràfting (que ha tingut cert cost –estudi tècnic, inici d’obres, salari dels assalariats comunals que han treballat en el projecte, etcètera– que m’agradaria conèixer però que estranyament no ha transcendit), ara toca l’enllumenat del Tobotronc, que s’ha realitzat sense esperar que el Govern autoritzi l’ús nocturn del giny (uns 50.000 euros, segons he pogut llegir a la premsa). Això, sumat al fet que els càr­recs electes es desacrediten constantment entre ells, dona una imatge molt penosa de la par­ròquia i dels lauredians. Pobre Sant Julià! Fent un breu resum de la situació actual, tenim doncs dues conselleres apartades de la junta de govern i de les decisions més importants que es prenen en l’àmbit parroquial (i potser és un bé per a elles finalment, tenint en compte que sovint són desencertades), que expliquen sempre que poden la seva situació a la premsa i declaren que a partir d’ara aniran per lliure, un conseller que crida qui vol escoltar-lo que el Govern boicoteja els projectes lauredians i uns cònsols major i menor que els desacrediten, al·legant que les dues primeres estan plenament integrades a la majoria comunal i que el dar­rer només ha expressat opinions personals. Quin exemple pretenen donar entre tots a la ciutadania, quan no són ni capaços de comunicar i d’entendre’s entre ells? I quina imatge donen de nosaltres, els lauredians?