Buscant la felicitat

La felicitat pot ser el resultat d’haver obtingut els mitjans necessaris per a complir els nostres somnis. Així doncs, dona la sensació que la felicitat rau no només en el resultat de l’acció per arribar a conquerir-la, sinó en l’esforç personal propi. Dit amb altres paraules, la felicitat es pot aconseguir des de la seva mateixa recerca per arribar-hi.

Però la felicitat no és quelcom estàtic, ni tampoc igual per a tothom. L’home ha de comptar amb els desitjos que van sorgint a mesura que va evolucionant tant en l’àmbit personal com en el professional. No volem el mateix a una edat que a una altra. I és que no estem parlant de quelcom definit i immutable des del principi.

Si la persona canvia amb els anys, igualment passa amb el que entén i desitja que sigui per a ell la seva pròpia felicitat. A vegades ens enroquem a mantenir-nos fidels als desitjos que ens imposem des d’un principi, o en alguna cosa que hem realitzat durant molts anys, sense percebre que al final hem canviat, i el que semblava per sempre, ja no ens importa, o ens interessa d’una manera totalment diferent.

Per tant, per ser feliços cal saber adaptar els desitjos als girs que la mateixa vida ens va presentant, i centrar-nos en el present, únic moment on realment la podem trobar. Ni passat ni futur encarnen la garantia d’una existència feliç.

Com la recerca de la felicitat forma part de la naturalesa humana, en realitat, la pregunta que ens hem de formular no és tant si cal buscar la felicitat, sinó més aviat com buscar-la. I per a aquesta pregunta, només hi ha una resposta satisfactòria: la felicitat requereix una transformació interior recur­rent i constant. Es tracta d’anar evolucionant en la manera de veure les coses: pensar la forma de com superar les limitacions del model estàndard que ofereix el món. I aquest canvi no es limita a un canvi de mentalitat, sinó a un canvi en el comportament, en l’actitud i en la manera de viure i de ser.