Gestació subro­ga­da

El mes d’agost, el Tribunal Superior d’Andorra reconeixia per tercera vegada plens efectes a la paternitat mitjançant la maternitat subrogada, atès que no era contrari a l’ordre públic andorrà, ja que no hi havia una prohibició expressa i que no es podia deixar els infants sense drets civils.

El ministre Espot declarava que malgrat ser favorable a iniciar el debat sobre legalitzar la gestació subrogada, no era ara, com sempre i com amb tants temes, el moment. Malgrat això, al setembre el Govern tramitava el projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, on aquesta pràctica es prohibeix: “És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.” Tot i així, s’acceptarà la inscripció dels infants fruit d’aquesta pràctica al Registre Civil atenent l’interès superior del menor. Mentre que a Andor­ra aquesta pràctica és nul·la de ple dret, si es fa a l’estranger és acceptada. I el súmmum: la CASS anunciava que atorgarà prestacions de maternitat en casos de gestació subrogada, com ja s’havia fet.

Si és nul de ple dret ho és a Andorra i a Pernambuco. Pensava que s’havia de vetllar pel reconeixement i respecte dels drets universals, com la dignitat i la integritat física i moral de les dones i el dret als menors a no ser venuts ni comprats.

Vagi per davant el meu total refús a una pràctica que, a banda del negoci que s’aprofita de la misèria d’uns i la desesperació dels altres, cosifica la dona, però independentment, estem davant d’una hipocresia més de DA, que no només no legisla un tema tan controvertit, sinó que l’accepta quan es produeix fora d’Andorra en lloc d’analitzar-lo des d’un punt de vista jurídic, ètic i sanitari.