Tornada als radicalismes

Avui em veig amb l’obligació de reflexionar sobre un assumpte que em preocupa des de fa temps. Hom és conscient dels grans assoliments que s’han aconseguit amb la democràcia i amb els diferents estats de dret, que són l’objectiu de la nostra societat actual. La defensa de la llibertat ha comportat que les conductes misògines, racistes i homofòbiques (entre altres) hagin estat enfonsades allà on mai haurien d’haver sortit.

No obstant, aquests darrers anys, han anat apareixent diferents personatges que, sota presumptes ideals polítics capitalistes per reconstruir economies deficitàries, estan aconseguint que els ciutadans que no passen per un bon moment, vegin amb bons ulls les teories racistes i caciquistes que els prometen una vida millor.

Així, personatges com Jair Bolsonaro, batejat com Desto a les xarxes socials, no és només una amenaça per a Brasil, (país en el qual es postula ja com a guanyador en la segona volta de les eleccions del proper 28 d’octubre), sinó una amenaça per al planeta. El fet que l’hagin votat més de cinquanta milions de brasilers només em fa demanar-me què és el que està passant perquè un ultradretà feixista que no creu en els drets humans i que defensa la devastació de la selva amazònica, hagi pogut convèncer amb les seves idees caciquistes tanta gent.

No podem oblidar que Hitler es va alçar amb el poder amb el suport d’un 44% de les votacions de les eleccions alema-nyes de març del 1933, i que per tant, el fet d’arribar al poder amb el suport de la població no és sinònim de llibertat o democràcia, ni garantia de valors ètics del guanyador. D’aquí la meva preocupació. Tampoc cal anar tan lluny en el temps. De fet, milions de nord-americans van votar Trump en creure que una política radical contra els emigrants era del tot beneficiosa per al país.

La meva reflexió és: realment som conscients del pas enrere tan important que estem fent?