Recerca de treballadors

La demanda del sector empresarial sobre la necessitat de flexibilitzar les quotes migratòries per permetre contractar de manera àgil fora del país, ha estat recurrent els últims anys. Fins i tot en època de crisi, quan el Govern va aplicar mesures per afavorir la contractació de treballadors del país que havien perdut la feina, els empresaris reclamaven que també seguien necessitant mà d’obra qualificada que no trobaven al mercat interior i que no s’aconseguia amb formacions de reciclatge. Aquesta és la demanda històrica: deixeu-nos contractar fàcilment a fora perquè necessitem perfils que no trobem al Principat. Però ara aquest ja no és el problema, o no és el problema principal. Ara ja es fa necessari saltar les fronteres de la UE perquè els treballadors que normalment han nodrit els llocs de feina d’Andorra, espanyols, portuguesos... ja no estan interessats a venir. Els empresaris aplaudeixen la quota d’immigració d’hivern, històrica perquè per primer cop s’atorguen més permisos per a extracomunitaris. La justificació és que les places de comunitaris no es cobreixen i els quatre mil llocs de feina segueixen sent necessaris, per tant, s’ha de canviar la fórmula. La patronal entén que és el camí a seguir. L’USdA es posa les mans al cap i acusa el Govern de precaritzar el mercat laboral. La reflexió a fer és: som prou atractius com per aconseguir la mà d’obra que necessitem? És evident que no, que el nivell salarial no s’adiu a un cost de la vida en què l’habitatge està fent estralls. Malauradament sembla que s’opta per la solució fàcil, busquem treballadors que sí que s’avinguin a les condicions que oferim en lloc d’intentar millorar-les. I sí, és una qüestió que sobrepassa el poder d’actuació de les empreses. La reflexió també l’ha de fer el Govern. Perquè després arriba la contradicció i la queixa que no hi ha prou personal format en sectors cabdals com el comerç o l’hostaleria. Però per què serà?