'Habemus' transferències

I Sant tornem-hi amb les transferències. És ben cert que el pressupost de les set administracions comunals necessita les transferències per tancar els números. Aquestes transferències haurien d’alleugerir la pressió fiscal comunal que han de suportar els conciutadans. M’adono de la complexitat i justícia per assolir un repar- timent clean. Poden intervenir –i de fet hi intervenen– molts factors amb tota la càrrega de subjectivitat adjacent.

Una vegada el Tribunal Constitucional ha triturat el text inicial dictaminant salomònicament –que no vol dir injustament, i ho dic abans de sofrir les ires des de certes veus– venen els ajustos de- batuts i aprovats al Consell General.

El criteri central de repartiment que proposen els socialistes és el paràmetre de la població. Un concepte a priori lògic i que pot ser pervers, però ja que a més població més recaptació per taxes de comerç, indústria i serveis generats que es fiscalitzen, doncs menys necessitat del capital aportat per les transferències.

És ben cert que les càrregues i serveis comunals haurien de ser proporcionals als ingressos, també al cost de les competències derivades als comuns.

Al Diari, a la tribuna d’opinió de dimecres passat, un remarcable parlamentari socialis- ta intenta demostrar-ho, però entenc que s’oblida de fer distinció entre els conceptes transferències i ingressos, essent l’evidència que les transferències són només una part dels ingressos comunals. També, repetir i repicar tres vegades que s’està maltractant la seva parròquia en aquest afer, té un component sectari que no hauria de mantenir un parlamentari que per a més inri, ha estat elegit en la circumscripció nacional. Jo pensava que al Consell General es treballava de forma equilibrada per l’Andorra global, la que hauria de ser solidària amb totes les institucions, també amb els comuns, deixant de banda una defensa numantina de les adscripcions territorials.