Espanya no signa hipoteques

El Tribunal Suprem de l’Estat espanyol ha modificat la seva interpretació anterior sobre qui havia de pagar l’impost de actos jurídicos documentados (un impost que tenen a Espa-nya i que no tenim aquí). Simplificant moltíssim, l’alt tribunal espanyol anul·la un article del reglament de l’impost que el que diu és que és el client qui ha de pagar aquest impost, i contradiu la seva pròpia jurisprudència, que indicava que era el client qui havia de pagar aquest impost.

Imaginem-nos a Andorra, on tenim ITP i plusvàlua, i on tot­hom té clar que en comprar una llar el comprador ha de pagar l’ITP i el venedor ha de pagar la plusvàlua. Si una sentència reinterpretés aquesta distribució i indiqués que l’ITP també l’hauria de pagar el venedor i que aquesta nova regla no només s’aplicaria a partir d’aquest moment, sinó que s’aplicaria a totes les operacions que ja hauríem fet els darrers anys, és fàcil pensar en el prejudici econòmic que comportaria per als venedors de pisos que no haurien tingut cap possibilitat de preveure aquesta situació. Doncs això és el que ha passat a Espanya, els clients que han pagat una mitjana de 3.000 euros en aquest impost per cada hipoteca, ara podrien reclamar-los si apareix una segona sentència que confirma el criteri d’aquesta primera.

Les reaccions no s’han fet esperar, BBVA i Santander han deixat temporalment de prestar hipoteques fins que no s’aclareixi quin dels dos criteris es confirmarà. Aquest cas pot suposar pèrdues milionàries per als grans bancs i la desaparició dels bancs petits que operen a Espanya.

Quina és la lliçó que pot aprendre el nostre petit país del que acaba de passar a Espanya? Les nostres lleis han de ser estables en el temps, sense canvis sobtats i contradictoris de criteri i que fomentin la seguretat jurídica. Això facilitarà que l’inversor estigui motivat per introduir diners a l’economia andorrana i crear llocs de treball de qualitat a llarg termini.

*Vladimir Fernández Armengol, Soci de Crowe