La loteria d'on neixes

És dir Tailàndia i imaginar-se platges par adisíaques i paisatges exòtics. Però els hotels de cinc estrelles per a persones adinerades conviuen amb casetes malmeses on arriben a viure famílies amb baixos ingressos. Allí es considera pobra o quasi pobra, aquella persona que ingressa menys de 3.000 bahts al mes (equival a uns 100 dòlars) o 12.000 per una família de quatre. Per fer-nos una idea del cost de vida, una visita al metge costa 30 bahts, com un litre de benzina.

En una visita molt curta, sembla un país amb molt de potencial que està fent un esforç considerable per millorar els seus serveis socials. Per sota d’aquest llindar i per a cada fill de fins a 3 anys, es percep una ajuda de 600 bahts al mes. Parlant amb les beneficiàries, diuen que aquesta subvenció (relativament nova, ja que només fa 3 anys que està en marxa) els permet comprar llet, bolquers o pagar el transport per anar al metge. Actualment, el govern tailandès s’està plantejant ampliar aquest programa universal fins als 6 anys.

Tot i les ajudes socials, ser infant en aquest país no és fàcil. Quan parles amb adolescents, el que més els preocupa és el futur. La tasca que hi fan Friends Internacional i Unicef vol oferir-los més oportunitats i un futur millor. Amb voluntaris comunitaris, recorren els barris identificant joves que tenen problemes (drogues, violència, desemparament...) i els animen a assistir als centres de formació professional on aprenen a ser mecànics o cuiners. Però mantenir-se allunyat del carrer no és fàcil, i sovint van i venen fins que, a vegades, pot ser massa tard i pateixen una experiència traumàtica que els fa adonar-se que han de madurar i ho fan de cop, i mentre t’ho estan explicant i comparteixen amb tu les seves pors però també els seus somnis (futbolista com Neymar, tenir el seu propi taller de motos o ser músic) llavors t’adones que és una sort néixer a Andorra i no tant a Tailàndia.