Andorra territori Mamil

Són molts. De fet, prop d’un 5% de la població d’Andorra. En escamot o en solitari, se’ls reconeix pels tons de la indumentària, del monocolor al dibuix llampant, passant per la revisió del clàssic estampat de camuflatge amb tocs fluor. Res és a l’atzar, i a favor seu s’ha de dir que han trencat estereotips de gènere perquè s’han apropat a un univers que fins fa poc era considerat exclusivament femení: es depilen i escullen mitjons i complements tenint en compte la combinatòria amb la resta del fons d’armari. Estadísticament, els uneix el gènere, l’edat, la passió per rodar, la licra, i ara, la denominació Mamil, acrònim de medium-aged man in lycra.

Mamil té el seu origen en un documental del 2017 que segueix homes de diversos països que arribats als quaranta decideixen sortir un dia a pedalar i acaben convertint el ciclisme en un estil de vida. El fet és que, potser per la facilitat del gènere humà a crear etiquetes, el terme Mamil ha consolidat ràpidament l’escapada. De fet, l’Oxford English Dictionary, diccionari de referència i autoritat de la llengua anglesa, ja n’ha fet una entrada a la secció living dictionary, que s’encarrega dels nous mots i usos de la llengua, i descriu Mamil com l’home de mitjana edat que s’inicia al ciclisme de carretera amb una bici cara i vestimenta de ciclista professional.

Sovint, els que s’ho miren des de fora veuen aquesta passió per la bici com una forma de gestionar la famosa crisi dels 40. En tot cas, és evident que la pràctica regular d’un esport no fa mal a ningú, i si realment és conseqüència de la crisi, el ciclisme és una forma més sostenible de superar-la que conduint un cotxe de cavallatge infinit. De totes totes, el silenci del lliscar de les rodes trencat pel clic del canvi és més suggeridor que l’arrancada d’un motor i, no ens enganyem, veure homes vestits de licra acostuma a ser agraït.

Mamil, benvingut a Andor­­ra territori ciclista!