El maleït efecte dòmino

Tenim un problema, i gros, en el tema del mercat del lloguer i estem fent tard. Vol dir això que si la solució l’haguéssim trobat ahir, millor que no pas avui. I és que ens ha agafat amb la guàrdia baixa. Falten pisos de lloguer i els que hi ha, sobretot a les parròquies centrals, estan a preus prohibitius. Sovint, abusius. El propietari, segons la llei, quan acaba el contracte amb el llogater, té tot el dret a incrementar el preu abans de la renovació. Quin problema hi ha? Que al dret de l’arrendador no hi trobem complement en el de l’arrendatari de rebre, suposadament, una pujada de sou suficient per fer front a l’augment esmentat. Llavors, problema al canto. Estic ben satisfet de les mesures del Govern, de totes les propostes de l’oposició i de les accions del Raonador del Ciutadà, que ha fet i farà un munt d’entrevistes per bastir un informe exhaustiu sobre el tema. El fons del problema és ben evident. I què passa si no s’arregla el problema? Doncs que el consum intern davallarà. Som pocs a Andorra, i sovint malavinguts, però ens agradi o no som una societat i estem subjectes al que fem i al que deixem de fer. I si el consum intern falla, ho pagarem car. Si als treballadors que han d’arribar de fora no els surt a compte venir a Andorra, ja que bona part del sou els marxa en el lloguer, tenim un problema gran. El nostre país, sí, de serveis basa bona part de la seva economia en l’escenari que descrivim. I si falla, l’efecte dòmino és evident. No ve gent a viure, no consumeix, no compra, no gasta, les botigues no venen, aquestes no poden pagar els lloguers, ja que no ingressen, i tira que te va, que fa baixada. Tothom ha de prendre consciència del problema, i greu, que tenim. Recordo quan estudiava, que ens van explicar la potència que tenia la figura de la propietat, però també van explicar que calia no oblidar la funció social que aquesta tenia en els estats que es deien de dret.