Els quarts, fins quan?

Passar per davant de l’hotel Casamanya sense adonar-se que l’edifici està en un estat considerable de degradació, és inevitable. En entrar al poble d’Ordino, l’edifici protegit per Patrimoni crida l’atenció, no per la seva bellesa, sinó pel seu mal estat i la manca d’harmonia amb la resta de la par­ròquia. És per aquest motiu que, de tant en tant, revifa el qüestionament de què podem fer amb l’hotel Casamanya, i de retruc, el debat del futur dels quarts. Fa uns dies, una iniciativa ciutadana per a salvar l’hotel Casamanya, impulsada per un membre del quart d’Ordino, ha tornat a encendre la discussió entre els veïns de la parròquia. I és que no n’hi ha per a menys, sobretot quan vas veient que amb el pas dels anys res no canvia i l’edifici segueix degradant-se a poc a poc. L’edifici és propietat del quart, institució que no té recursos econòmics per restaurar-lo i encara menys fer-hi res de nou. El comú només disposa d’un conveni per poder utilitzar els béns del quart per a ús públic, però no està disposat, ara per ara, a invertir tants diners en un bé que no és seu. Els quarts són institucions reconegudes per la Constitució, però que han anat perdent poder a favor dels comuns amb el pas dels anys. Són propietaris de ter­renys públics, boscos i altres béns, però ja no disposen de recursos econòmics per a fer-ne el manteniment. Quan un comú vol desenvolupar alguna acció en espais d’un quart, les gestions esdevenen feixugues o simplement no s’aconsegueixen per l’oposició d’aquesta institució. Quin sentit té al segle XXI mantenir els quarts? Certament aquests ens tradicionals estan carregats d’usos i costums i formen part de la nostra història i cultura. Per aquest motiu alguns caps de casa es resisteixen a deixar-los perdre. Però l’evolució fa que s’evidenciï, el poc sentit que tenen els quarts a l’hora de gestionar béns públics. Ja va sent hora de replantejar el paper d’aquests en l’Andorra actual.