'In memoriam'

Probablement mai heu escoltat aquest nom, i he de reconèixer que jo l’he descobert no fa gaire. Mercedes Fornica va néixer a Cadis el 9 d’agost del 2013 i la seva vida va estar marcada per la difícil relació matrimonial dels seus pares, que va determinar el rol de la dona en la societat de l’època.

Va ser la primera alumna femenina a cursar el batxillerat al Col·legi el Valle de Sevilla (recolzada per l’esperit de la seva mare) i de les primeres a acabar els estudis de Dret, l’any 1931. Sempre va lluitar pel rol de la dona en la societat i al matrimoni, i fins i tot va ser la persona que va aconseguir, després d’entrevistar-se amb el dictador franquista, que es suprimeixen les mesures existents com el dipòsit de la dona casada, i en conseqüència la “casa del marit” va passar a denominar-se el domicili conjugal, de manera que la dona que sol·licitava la separació podia romandre en ella. També la dona casada en segones núpcies no perdia els seus fills menors, podia conservar els seus béns privatius anteriors al matrimoni sense que passessin a mans del marit. I el que és més important, la dona deixava de ser equiparada amb els menors, malalts i delinqüents, reminiscència imbecillitas sexus del dret romà, que li impedia ser testimoni i exercir els càrrecs de tutor i protutor.

Sembla que parlem de fa segles, però no és així. Aquests èxits es van aconseguir l’any 1958, fa no res. No cal anar a l’edat mitjana per trobar com els drets de les dones eren gairebé inexistents en ser considerades ciutadanes de tercera.

Malauradament, el bust que rendia tribut a aquesta advocada, escriptora, assagista, articulista i editora després de la seva mort el 22 d’abril del 2002, va ser retirat de la ciutat de Cadis en ser considerada per l’alcaldia “fidel a l’obra de Franco”. Des d’aquí el meu tribut a aquesta gran dona a qui mai li van importar les crítiques o represàlies, i que va abolir el poder absolut del qual disposaven els marits, tot obrint les portes perquè els àngels de les llars aprenguessin a volar.