Identitat perduda

Dies enrere coneixíem que la comissió de treball sobre la “marca” Andorra ressaltava, entre les febleses constatades en l’anàlisi realitzada, la pèrdua de la identitat i el deteriorament del medi ambient del nostre país. Que part de la qüestió es plantegi en termes d’identitat és extraordinari i hauria d’obrir la possibilitat de debat. No crec que hagi sorprès ningú ja que en bona part aquesta pèrdua és conseqüència de la deriva en polítiques (?) turístiques i culturals alienants que desfan el patrimoni cultural i natural entre shopping festivals, Cirque du Soleil, mercats de Nadal “importats” o la promoció –només– del Museu Carmen Thyssen a les fires del sector turístic –la resta d’equipaments és ben igual. Accions que han portat a una “marca” de país difícil d’identificar i pel que sembla poc interessant. Què passa amb el patrimoni arquitectònic, amb els museus, públics i privats, amb les festes declarades, des del 2010, d’interès cultural com les falles de Sant Joan i ara inscrites en la llista del patrimoni immaterial de la UNESCO o amb la vall del Madriu-Perafita-Claror? I els festivals de música d’Andorra la Vella i Ordino? No deuen ser interessants o prou “vendibles” per als responsables turístics o és que no existeix cap coordinació entre els responsables dels diferents sectors? Mentrestant no es fa res per promoure i posar en valor les manifestacions culturals locals, ni es promou l’autoestima comunitària i tampoc s’integra la comunitat local a les activitats turístiques. Davant d’aquesta indefinició és necessari més que mai reprendre –de nou– el debat entorn el Museu Nacional, un espai que col·labora en la construcció de la identitat i participa en el desenvolupament d’una societat cohesionada socialment parlant. Potser així ens coneixerem més i millor, ho podrem explicar i ens podrem presentar al món tot retrobant la identitat perduda.