S'ha posat foc a la palla

Deia fa un mes en aquest espai que, si no hi havia prudència i seny, Andorra podia tornar-se una província espanyola o un departament francès. A hores d’ara penso que, si no reaccionem ràpidament, algun matí ens podríem despertar directament havent esdevingut una província espanyola. I fa quinze dies insistia que no era bo convertir en problemes institucionals el que rellevava de gestió de recursos sanitaris existents i aplicats, com per exemple intervencions terapèutiques indispensables per protegir la salut i la dignitat humanes, en concret, a l’inici d’un embaràs. Ara hi afegeixo que, en qüestió de setmanes, traient de context tot un seguit de comentaris relatius a l’avortament, i col·locant-los en posicions extremistes, s’ha encès un foc de palla d’important envergadura i que ens podria catapultar cap a un estatut no volgut per la majoria d’andor­rans si no l’apaguem a temps.

Penso que els problemes s’han d’afrontar pel que són, ni creant-ne d’altres, ni només esquivant-los. Perquè això no fa avançar ni millorar la societat, malgrat que sembli que fa guanyar posicions electorals. Encara que hi hagi les festes nadalenques enmig, queda prou durada de legislatura per aprofitar-la. Crec que caldria ser valents i avançar sense tardar en la definició d’aquells fets justificatius de teràpies adequades per a situacions predeterminades, sempre tenint com màxima fita el dret a la vida i a la salut, treballant, per exemple, en un protocol de determinació, de seguiment i de qualitat de situacions físiques i psíquiques de tota dona gestant. Res incompatible amb els articles 107, 108 i 109 del Codi penal, que penso que s’han de mantenir. És evident que cap dels coprínceps no s’oposarà a res del que vulgui el poble andorrà ni al que, legítimament, decideixi el seu òrgan sobirà, el Consell General. Però no convertim en impossible allò que sols és complex. Simplement evolucionem amb delicadesa.