A qui correspongui

Ja fa dies que arreu del món han quedat en evidència les condicions abusives de les clàusules que contenen els préstecs bancaris hipotecaris. Els tribunals espanyols molt recentment van ser capaços d’emetre una primera i valenta resolució a favor dels consumidors, tot atribuint als bancs el pagament de l’impost de les hipoteques, és a dir, les despeses notarials i registrals. De fet, no establien que la sentència seria d’aplicació a les futures constitucions hipotecàries, sinó que la decisió era d’aplicació a totes les constituïdes fins quatre anys enrere. Tanmateix, només vint-i-quatre hores després de la decisió, el president de la sala tercera del Suprem adopta una decisió inèdita. Mitjançant un comunicat públic, informa que convoca el ple (els 31 magistrats de la sala) per tal que revisin la seva doctrina. El seu argument és que la sentència suposava un “gir radical” respecte al que ja havia sentenciat el Suprem en altres ocasions, fet aquest que ocasionava una “enorme repercussió econòmica i social”. Finalment, tal com era d’esperar i després de totes les “pressions” que a totes llums es podrien qualificar d’interjeccions en l’esfera judicial, només un vot evita que la banca faci front a milers de reclamacions per aquest impost. Tres dels trenta-un magistrats del ple no participen en la deliberació: un per estar treballant en la junta electoral central, un altre per trobar-se de viatge i un dar­rer per conflicte d’interessos en tenir familiars amb una vivenda a Rivas Vaciamadrid (l’ajuntament que va iniciar el plet). Ara, els representants del poder polític, en nom del control polític de la situació, intenten reconduir la situació amb un decret llei que aclareixi la situació, i atribueixi al banc el pagament de l’impost, és clar, sense atribuir una retroactivitat que ja havia predicat la sentència massacrada. La meva pregunta és... Realment a Andorra també ens farà falta un cisma judicial per regular actuacions bancàries abusives?