Les set claus
Quin paraigua volem?
No fa gaire es va explicar al programa El Foraster, de la televisió catalana, què volia dir fer l’andorrà. Molts de nosaltres ja ho sabíem; en resum, és estar en una neutralitat i respondre amb evasives. Tot s’ha de dir que a Andorra s’ha utilitzat, i molt bé, aquest recurs pels antics andorrans en temps passats, si no, no seríem el que som ara, sens dubte. El problema és que avui en dia s’ha fet i es fa un mal ús d’aquest apreciat recurs. És llavors quan el “ja ho veurem” pot esdevenir “ja ens ho trobarem”, i aquí rau la irresponsabilitat de fer l’andorrà fent-ne un mal ús per part de les institucions, des de fer l’andorrà en el control financer, en els acords amb Europa, en el contraban, i així molts exemples més.
I ara, què fem amb la legalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, malformació del fetus, perill de la vida de la mare o violació? Fem l’andorrà? La majoria de nosaltres estaríem d’acord amb l’aprovació d’aquesta llei, excloent imperativament deixar opinar la “gent importada”, tal com desafortunadament declara el Copríncep episcopal en l’última visita a Escaldes; semblaria que el nostre Copríncep episcopal no estaria en principi d’acord amb la despenalització de l’avortament ni tan sols en els tres supòsits, però les seves declaracions són sempre ambigües i ens dona un marge de maniobra.
Algunes forces polítiques, socioliberals i els Liberals progressistes, ja ens hem posicionat a deixar que el poble decideixi el seu futur, previ a una acurada explicació de les possibles conseqüències, però, al meu entendre, els anys m’han donat una valuosa prudència, caldria situar-ho en el full de ruta després del tancament dels acords amb Europa, no sigui que ens quedem sense cap paraigua, sigui espiritual o financer, i ja sabeu, per arribar al cel és necessari estar confessat o tindre prou diners. Ens veiem a l’infern!
*Higini Martínez-Illescas, Secretari comitè L’A e-e