La passarel·la

Una passarel·la ens permet passar d’un lloc o d’un estat a un altre. De fet, per anar progressant i esgarrapant sentit a la vida, la gent crítica i inquieta no parem de construir passarel·les. Seria bo que abans d’estructurar passarel·les, féssim un exercici mental analític encadenat: Projectar–Executar–Verificar–Optimitzar. Això comporta estudi i rigor, i ens aporta experiència per afrontar els problemes i generar solucions adaptades, valor afegit i rumb a la vida navegant per aquestes passarel·les. Una passarel·la és tanmateix un recurs per escurçar un camí, salvant obstacles. En geometria euclidiana, la hipotenusa d’un triangle rectangle és una passarel·la. En política, hi ha qui pensa que inventant una passarel·la vers el poder apinyant-hi un col·lectiu multicultural heterogeni, proposant una aventura viatgera al cel, pot donar el fruit desitjat. Les urnes donaran o trauran raó a aquesta passarel·la. Últimament ens estem capficant tots plegats per compatibilitzar avortament i Coprincipat, comunicant ambdós conceptes mitjançant una passarel·la impossible. Hem de confessar que no trobarem cap ser enginyós que pugui resoldre la quadratura del cercle. A voltes ens equivoquem creuant passarel·les i no assolim i tampoc concretem l’objecte del nostre desig. Cal enderrocar en aquest cas la passarel·la? Penso que no. Cal repensar la passarel·la i adaptar-la a un altre camí que ens convingui, tant de forma individual com a partícips també de la societat en general. Estaríem parlant d’una altra passarel·la amb criteris alternatius, a vegades complementaris. La plataforma de Soldeu és una passarel·la agressiva que ha trencat el distintiu comercial més important d’Andorra i repensant una nova passarel·la innivada enfocada vers les valls del nord, s’ha recuperat in extremis la marca.

Ah, per cert! La passarel·la de la plaça del Poble és esvelta, útil i funcional... El projecte i el disseny m’encanten.