Les set claus
'Shopping', aleshores...
Acabat l’Andorra Shopping Festival, superat el Guanggun Jie, i amb un peu entre el Black Friday i el Cyber Monday, no quedarà res per a la carta als Reis. Mort Descartes, shopping, aleshores existeixo.
L’anglès és tan versàtil que converteix gerundis en substantius per expressar el fet que implica l’acció del verb. Shopping defineix anar a comprar i les compres en si, i afegeix càrrega emocional al verb en català. Quan fem shopping, adquirim productes que no són necessaris però que ens fan feliços. Quan comprem, posem a la cistella paper higiènic o un bròquil i, francament, d’emocions, poques, perquè no anem més enllà de l’intercanvi per cobrir necessitats bàsiques en un món on els béns de consum no escassegen.
El shopping s’ha convertit en un mecanisme de recerca de la felicitat que no avalua necessitats reals, sinó que satisfà la necessitat d’existir. És l’emoció generada per l’adquisició de productes que ens fan més atractius i afirmen la nostra identitat en relació amb els altres. Ras i curt, garanteix la reproducció i manteniment de l’espècie, com ho feien a les cavernes un bons malucs o les espatlles amples.
Des de fa uns anys, de la mà dels shopping centers, els centres comercials de tota la vida reconvertits en espais d’oci, i les empreses de comerç electrònic han aparegut festivitats com el Guanggun Jei, una invenció xinesa que celebra el dia del solter, el Black Friday o el Cyber Monday. Totes aquestes diades tenen en comú que, amb el reclam dels descomptes, aboquen a la felicitat a cop de targeta i que han arribat a casa nostra, sembla ser, per quedar-s’hi. La més curiosa és sense cap mena de dubte la xinesa, que va néixer per reivindicar l’orgull de ser solter i en resposta al consumisme ensucrat de Sant Valentí. Una festa consumista ideada en un país comunista i que defensa l’orgull de ser solter organitzant, entre compra i compra, cites a cegues per trobar parella. Paradoxes de la vida!