Honestedat

Aquesta darrera setmana la premsa del país ha dedicat més d’un article al fet que alguns treballadors públics, que es trobaven en situació de baixa laboral, hagin cobrat alhora de la CASS i de la mútua de funcionaris, causant d’aquesta manera un forat de més de 300.000 euros a les arques d’aquest sistema solidari. No vull entrar a valorar si aquest fet justifica l’esclat de la Plataforma Sindical, ni si cal depurar responsabilitats pel que fa a la gestió dels comptes de la mútua, però sí que vull opinar sobre l’ètica i l’honestedat d’alguns assalariats de la nostra Funció Pública. Si la major part dels afectats van reaccionar de manera immediata quan es van adonar que havien cobrat més que el salari que normalment rebien, alguns, al contrari, van actuar d’una manera totalment diferent. Més concretament, van decidir no alertar ni el Govern ni la CASS i van aprofitar aquesta entrada inesperada de diners per renovar els mobles del menjador, pagar-se un viatge o bé comprar-se un vehicle nou. I alguns s’ho van callar durant mesos. Manca d’ètica, de moralitat, d’honestedat, ànim de frau, apropiació indeguda, etcètera (i la llista podria ser molt més llarga). Són molts els qualificatius que podem associar a aquest fet greu. I no s’hi val dir “no em vaig adonar”, ja que crec que la majoria de treballadors s’assabentarien que estan cobrant prop del doble del que cobren normalment. Sumat a aquest fet molt greu, també cal posar en relleu que la conducta d’aquestes persones malmet la imatge d’un funcionari ja molt tocada, i si no s’actua ràpidament des de les autoritats (no es tracta d’un delicte que hauria de ser perseguit per la justícia?) provocarà que la ciutadania dipositi encara menys confiança vers els treballadors públics. Personalment, no crec que la solució sigui tornar de mica en mica allò injustament percebut, com he pogut sentir, sinó que caldria actuar amb més contundència!