Black Friday

Segur que hores d’ara ja esteu un mica farts de tant Black Friday que va començar a anunciar-se ja fa setmanes i que encara serveix de pretext per enviar correus repetitius que anuncien que estàs a temps de no morir sense haver comprat un article rebaixat. Aquest any crec que les ofertes han superat les meves expectatives, suposo perquè mai havia vist ofertes en el meu sector professional. Sí, sí, aquest any s’han incorporat al divendres negre fins i tot descomptes en els divorcis exprés.

Tanmateix, no us preocupeu si no heu sucumbit al consumisme del més pur estil americà, ja que després del divendres arriba el dilluns, arriba el Cyber Monday. No ens hem recuperat de la ressaca del Black Friday (encara tenim correus conforme podem viatjar a Honolulu per menys preu que a la Seu d’Urgell) i ja tenim noves ofertes amb un altre eslògan americà al qual ens hem apuntat sense parpellejar.

Però us he de dir una cosa... segons l’organització de consumidors i usuaris espanyola (OCU), dels objectes que s’ofereixen, tan sols l’11 per cent té aplicada una rebaixa real del preu.

La resta es tracta de productes que han pujat misteriosament de preu uns dies abans per després aplicar una rebaixa per tenir gairebé el mateix el dia X, però lògicament amb l’eufòria dels compradors que creuen que s’emporten una ganga.

Al Principat no podíem ser menys, però el truc aplicat és un altre. A una de les grans cadenes de roba de cert empresari espanyol nascut a Istanbul, no cal apujar el preu dels articles un o dos dies abans, sinó que simplement la presumpta rebaixa s’aplica sobre el preu espanyol, que queda exposat una vegada es retira l’adhesiu del preu de la peça de roba en el qual es marcava el preu en territori andorrà. Així de simple. I al final, el preu que acabes pagant és el mateix que el que hauries pagat el dia abans, sense cues ni aclaparaments.

Llibertat de preus si, és clar, però enganys no, si us plau.