Les set claus
Jo no votaré…
... Per qui em vulgui imposar Europa amb calçador: l’espai europeu és el nostre ecosistema natural, sí, però descarto d’anar-hi amb submissió. Si enumerem el catàleg de les obligacions imposades i després acceptades, ens en faríem creus del nostre grau d’integració. En l’àmbit impositiu hem fet un salt de gegant superant totes les nostres expectatives i pensaria que estem homologats, en espera de l’acceptació dels barems de l’IRPF de què ens hem dotat. Tot i les revisions i exàmens a què ens estan sotmeten els homes de negre, anem creuant els esculls a mesura que avancem, i cal avançar al ralentí, matèria per matèria.
... Per qui em faci córrer més del compte per a fer-me cruspir totes les directives comunitàries, en un dit i fet. És un tema que s’ha de digerir amb mesura i temps.
... Per qui no sàpiga negociar la lliure de circulació de les persones. Andorra no es pot permetre la imposició de l’espai Schengen en igualtat de condicions que els països que han abolit les fronteres i que funcionen a efectes migratoris com un únic estat amb una política comuna de visats. Cal saber explicar que el nostre territori, per dimensions, no suportaria una allau migratòria indiscriminada.
... Per qui no sigui prou destre, per negociar un statu assossegat dels estudiants amb passaport andorrà que s’estan formant a les universitats europees, pensant a tornar o simplement quedar-s’hi.
... Per qui no sàpiga explicar que el concepte de reciprocitat no és adaptable en aquests dos ítems anteriors.
... Per qui no tingui clara la incompatibilitat entre Coprincipat i avortament, deixant-nos orfes de futur, quan no ens expliquen les implicacions i conseqüències que caldrà assumir si fos el cas, obligant-nos a fer un salt al buit.
... Per qui vagi de saque de bracet amb grups o partits d’ideologies incompatibles justificant l’injustificable.
... Per qui no m’expliqui a quins pactes postelectorals estarien disposats a sucumbir.