Lloguers, afer europeu

Com hem pogut observar en els darrers anys, el preu del lloguer de la llar a Andorra s’està elevant moltíssim. Però aquest és un problema que només afecta Andorra? Malauradament, aquest problema també està afectant les principals ciutats d’Europa.

Quin és el motiu d’aquest increment en els lloguers?

Existeixen molts factors, però n’hi ha un que és comú a les grans destinacions turístiques, el fenomen dels apartaments turístics. L’explosió de l’apartament turístic ha convertit certes ciutats en zones d’exclusivitat per al visitant esporàdic, deixant sense opcions de preu raonable llogaters residents.

Quines solucions han trobat aquestes ciutats europees?

El 2015 París va aprovar una normativa que limitava el preu del lloguer dels habitatges amb l’esperança que poguessin ser llogats per tothom (llei Alur). Dos anys més tard, els propietaris davant la manca de perspectives de rendibilitat dels seus immobles, han retirat del mercat gairebé un 15% dels pisos de lloguer, amb un resultat negatiu.

A Berlín l’intent de limitar el creixement del preu dels lloguers via llei no ha acabat de forma gaire diferent. Els propietaris berlinesos varen trobar una manera d’esquivar-ho i el 75% de les ofertes de lloguer han esquivat aquesta llei.

A Espanya van en el mateix sentit, ja que es proposa crear registres de pisos buits, sancions per no llogar-los, índexs públics per establir artificialment preus. No té bona pinta.

La teoria econòmica ens indica que si volem moderar l’increment del preu d’un bé o servei, el que hem de fer és incrementar-ne l’oferta.

S’han d’aprovar mesures que facilitin que aquells pisos que no s’estan llogant surtin al mercat, o bé crear incentius perquè els promotors immobiliaris construeixin nous pisos. Els nous pisos entraran en competència amb els antics, i el propietaris buscaran obtenir una renda encara que sigui més baixa i el creixement preu dels lloguers es moderarà.

*Vladimir Fernàndez Armengol, Soci de Crowe