Sense color polític

En aquesta columna ja he comentat la importància de dotar-nos d’una llei que garanteixi els drets dels infants establerts en la Convenció de Nacions Unides, signada i ratificada per Andorra l’any que ve farà 25 anys. Ja al 2012, el Comitè dels Drets dels Infants recomanava a Andorra l’aprovació d’una llei d’aquest tipus. Han hagut de passar 6 anys perquè hagi entrat a tràmit parlamentari i voldria destacar-ne tres aspectes importants a tenir en compte pels grups parlamentaris i els consellers generals que l’han de votar. El primer és recordar que la infància no ha de tenir color polític. Els infants i els seus drets han de ser una prioritat de qualsevol administració sigui del color polític que sigui i no en podem fer un cavall de batalla. El segon aspecte és que tots i cadascun de nosaltres hauríem fet aquesta Llei sobre els drets de la infància i de l’adolescència diferent (com diria algú: ni millor ni pitjor, diferent) però és més necessària que mai. Tot i que al nostre país no hi ha hagut vulneracions greus i continuades dels drets dels infants i ja teníem vigent una Llei sobre la protecció del menor, aquesta llei posa a la infància en l’agenda política establint l’elaboració d’un pla nacional i donant prioritat pressupostària. I per acabar, el tercer aspecte seria demanar als consellers generals que fem, com a país, aquest pas endavant tots junts sense voler-nos posar medalles. I sabem que les lleis són vives i es modifiquen per millorar-les i fer-les evolucionar amb la societat. No ens quedem només amb la forma. Quedem-nos amb el fons i no deixem els infants sense una llei que garanteixi tots i cadascun dels seus drets ni amb un futur pla nacional d’infància amb estratègies, objectius i inversions assegurades per fer que aquell 4,1 % de famílies amb menors al seu càrrec que es troben en una situació de privació material severa segons dades del darrer Observatori de la Infància passi a ser zero.