Creure en el nostre país

Sempre és d’actualitat, perquè és el nostre pa de cada dia, la remuneració salarial. I aquestes darreres setmanes ho és més que mai, pel context social i legislatiu que estem vivint. Molts salaris són excessivament baixos per poder donar una bona resposta al cost i al nivell de vida andorrans. Penso que no ens hi hem de conformar, ni lamentar-nos-en. Crec que la solució no passa només per previsions a curt termini, ni per fixar llindars que puguin satisfer. Diu textualment el Gran Diccionari de la Llengua Catalana que el valor és la qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui. En primer lloc hem de reconèixer la singularitat i el valor del Principat, les característiques del qual ben evidentment no val la pena enumerar aquí, però que tots coneixem bé, i gaudim. Per convèncer-nos sols cal fer balanç del pont de la Puríssima que va acabar abans d’ahir. Gairebé sense neu. No perquè s’albiri un mal hivern, sinó perquè encara és massa d’hora perquè nevi. Cadascú sospesarà les coses a la seva manera, però ningú podrà negar que el país ha estat replè. I, en segon lloc, un cop persuadits del nostre valor, hem de treballar per alçar sencer el nivell social i econòmic. Per exemple, sense cedir a les temptacions de les ja malauradament habituals curses de baixades de preus per a les estades turístiques; esforçant-nos a mantenir un bon nivell de qualitat i d’atenció que valgui, i que, per tant, costi, i es pugui cobrar. I crec que aquesta imatge no és només vàlida per al sector hoteler. Els low cost no són per sí sols cap atractiu. Si no es gestionen, es poden convertir ràpidament en un mal reclam. En canvi, si el país es fixa objectius de bon nivell qualitat/preu i és capaç de treballar amb la prudència i seny adequats per mantenir els atractius que naturalment tenim, estic convençuda que, en breu termini, els salaris es podran augmentar adequadament.