Les set claus
Aprofitant les regles del joc
Darrerament, hem pogut llegir paraules d’electes públics que titllen el pacte PS-Liberals de pacte de les antípodes, pacte de la cadira i pacte antinatural.
Tots ells tenen la seva part de raó i, certament, el PS i Liberals són dos grups amb ideologies força allunyades. Cadascun d’ells respecta el seu ideari i defensa la seva forma de pensar. Així es reforça la pertinença ideològica de cadascuna de les formacions i s’elimina el neguit a qui és escèptic a hores d’ara.
Aquest és un pacte per aprofitar les regles del joc del sistema electoral actual, com es fa en altres països, o com ja es va fer a casa nostra, encara que de diferent manera, en crear un grup nou entre persones d’ideologia ben diversa, per poder expulsar qui governava.
No cal anar a buscar allò que ens apropa. Els dos líders tenen clara la seva posició i ideologia i no reinventaran la sopa d’all.
Aquesta aliança no respon a cap altra cosa que aprofitar l’actual sistema electoral injust, mirar d’extreure’n les febleses i poder-se’n beneficiar.
Què passaria, en el cas hipotètic, que aquesta aliança funcionés?
Simplement que les matemàtiques ens indicarien quin dels dos candidats encapçalaria un Govern de coalició, amb els percentatges de ministeris que els vots obtinguts els permetessin. El resultat seria un Govern plural, que representaria encara més la veu del poble. Haver de dialogar i pactar amb socis del Govern és més enriquidor i democràtic.
Aquest és el famós pacte que sembla que tant preocupa alguns. No hi ha cap misteri darrere.
La gent ho entendrà?
El temps ho dirà. És obvi que l’elector ho decidirà el dia dels comicis i, se’ns dubte, caldrà respectar-ho.
Sigui quin sigui el resultat, en trauré una reflexió positiva: “I never loose. I either win or learn” (Mandela).
Governar amb coalició de partits ideològicament molt diferents permet veure els problemes des de tots els angles i tractar-los d’una forma més global i justa. D’aquí a uns mesos sortirem de dubtes.