Jugar, un dret oblidat?

Recordeu quan jugàvem a inventar-nos aventures o a llançar-nos rodolant per terra? Sabíeu que estàvem exercint un dels drets que tenen tots els infants? No sempre som conscients que el dret a jugar s’estableix a l’article 31 de la Convenció sobre els Drets dels Infants de Nacions Unides: “els estats membres reconeixen el dret dels infants al descans, a l’esplai, al joc i a les activitats d’esbarjo.”

Us heu demanat mai si els infants d’ara juguen prou? Segons la Imma Marín, presidenta a Espanya de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar, la resposta és no. Els adults volem que tot el que facin sigui útil (com classes de música, d’esports,... que no estarien considerades activitats d’esbarjo) i “ens oblidem que el principal recurs que té un infant és el joc, i que és el seu llenguatge i la seva manera d’aprendre”. El joc els ajuda a desenvolupar la seva curiositat i imaginació, a prendre decisions, a viure la frustració, a saber què és la incertesa, a socialitzar-se. I si no juguen poden tenir problemes d’obesitat, de manca d’empatia, de sedentarisme, d’angoixa.

El joc no és un caprici, és una necessitat i una de les millors eines educatives. Així ho expressen el Jaume Bantulà, professor de la Universitat Ramon Llull, i l’Andrés Payà, de la Universitat de València, que han denunciat davant les Nacions Unides a Ginebra que el dret al joc el vulneren molts països. I això és perquè es considera que el joc i l’esbarjo no es tenen suficientment en compte quan es fan polítiques públiques, que actualment els llocs on vivim, especialment si són ciutats, no fomenten l’esbarjo a l’aire lliure i els infants passen moltes hores en espais tancats i que tenen unes agendes molt plenes amb un munt d’activitats extraescolars. Perquè com ells mateixos matisen, la característica principal per tal que es pugui considerar joc, és que “sigui lliure, voluntari i divertit”. Potser que tots hi reflexionem.