El dolç de no fer res

Si dilluns toquen llegums; dimarts, naps; dimecres, nespres; dijous, ous i divendres, faves tendres, arribats dissabte i diumenge, nesting. L’art de gandulejar, romancejar, encantar-se, dropejar, gallofejar, vagassejar o gallinejar per casa ara es diu nesting, derivat de nest, niu. Si cap dels verbs catalans us convenç, el podeu traduir per niuar, perquè aquest anglicisme proposa això: quedar-se al niu.

El nesting està de moda. Els defensors el fan públic a les xarxes socials, abillats amb roba d’anar per casa i etiquetes com #sofamantapeli o #metime, i clamen el seu valor terapèutic. Vivim atrafegats i el nesting disminueix l’ansietat, els nivells d’estrès i ajuda a dormir millor.

Si fem un històric, el nesting no és res nou. Als 90, aquesta pràctica rebia el nom de cocooning, derivat de cocoon, capoll. El terme el va crear una consultora de màrqueting que va analitzar el comportament dels ciutadans que, a les acaballes de la Guerra Freda, creien que l’exterior era un lloc perillós i aprofitaven els dies lliures per fer el capoll a casa. La importància de convertir-los en segment mercat era que se’ls podien vendre productes que abastissin necessitats sense desplaçament. A partir d’aleshores, les pizzes van deixar de servir-se en estovalles de quadres, acompanyades de vi de Chianti i portades a taula per homes amb nom exòtic, com en Marcel·lo. Amb el cocooning, les pizzes arribaven a casa en moto. Però no us preocupeu pel Marcel·lo perquè, tancat el negoci, es va dedicar a allò que sempre havia desitjat: el dolce far niente, un manlleu italià integrat al català que descriu el plaer de la vida contemplativa. El dolç no fer res és una ganduleria outdoor que no ens confina a l’espai domèstic perquè no té por de l’exterior. És tan antic que s’atribueix a Ciceró al segle I aC. Deu ser per aquest origen romà que el dolce far niente, a diferència del nesting i del cocooning, fa olor de dolce vita.