Cansat abans que comenci

No sé si us passa, però em fa la sensació que cada vegada més s’anticipen en el temps les festes i els grans esdeveniments de la nostra societat. Prenent un exemple molt actual podem parlar del Nadal (decoracions, ambientació, promocions, presència del Pare Noel, etcètera.), que comença cada vegada més aviat (aquest any es van començar a instal·lar les primeres llums nadalenques el mes de setembre i tot just passat Tots Sants, a principi de novembre, es van ambientar els carrers i els aparadors de les botigues). Si continuem així, un dia ens aixecarem el mes d’abril i ja tindrem els Reis i els seus patges desfilant per l’Avinguda Meritxell! El mateix passa, al meu parer, amb les eleccions generals. Encara manquen prop de 4 mesos (102 dies exactament si tenen lloc el dia 7 d’abril del 2019, tal com van avançar els diaris del país la setmana passada) i ja fa diversos mesos que sentim notícies sobre improbables pactes electorals, probables noms de candidats per encapçalar les llistes electorals dels diferents partits que concorreran en aquestes eleccions o sobre l’elaboració dels programes electorals (amb temes estrella com ara l’avortament, les lleis socials, el Coprincipat, el preu dels lloguers, l’aeroport o l’heliport,...). Encara no s’ha iniciat la campanya electoral que ja estic cansat de llegir notícies que hi tenen relació. En efecte, tinc tendència a perdre l’interès en aquelles notícies o esdeveniments que perduren en el temps, que s’eternitzen, i dels que tinc la sensació que no s’acaben mai. I aquesta pèrdua d’interès no ha de ser confosa amb una manca d’interès, tot el contrari, ja que sóc una persona que s’interessa per aquests temes, però fins a cert límit. I em demano si part de la desafecció experimentada aquests darrers anys per la ciutadania en relació als processos electorals no podria tenir el seu orígen en aquesta sobremediatització i perdurabilitat en el temps dels temes polítics.