Les set claus
Torna a ser Nadal
Embolcallat en un senzill i blanc llençol, el nen Jesús, fill de Déu, obre els ulls amb la claror enlluernadora de l’estel d’Orient que guia a Ses Majestats els Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar cap al pessebre tot portant regals al nen Jesús, or, encens i mirra. Tota la tendresa que va provocar el naixement de Jesucrist i que va remoure tota la humanitat i que any rere any ens recorda que, de nou, tornen les festes de Nadal, un altre any s’esgota; tots els carrers i botigues engalanats, és temps de nadales i reunions familiars, els carrers fan olor a ensucrat, a torrons, a xocolata calenta i massapà.
A les llars es treuen les teranyines als guarniments nadalencs, la pols a la vaixella, cristalleria i coberteria. Els nens atipen el tió de Nadal mentre els costa decidir quines joguines del catàleg demanaran a la carta a Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.
Tots tornem a recordar la nostra infantesa i l’esperit del Nadal, la màgia d’aquests dies omple les cases d’il·lusió pel retrobament amb aquells familiars migrants que viuen lluny de casa, i com no podia ser d’altra manera, de nostàlgia, tristesa i enyorança pels éssers estimats que ja no són entre nosaltres però que de ben segur allà on siguin la nit de Nadal faran brillar intensament els estels, tan intensament com l’amor que ens van transmetre quan eren vius. Sigui com sigui, cada llar i cada ésser humà viu el seu propi Nadal, la màgia ens envolta i els nens, els més petits de casa amb les seves vivències nadalenques faran d’aquests uns dies molt especials, i qui no tingui nens a casa, us ho ben asseguro, tornareu a reviure la màgia del Nadal, perquè tots hem estat nens abans que adults i tots portem dintre del nostre cor el nen que vam ser, i el cor és una porta que s’obre des de dins, així que només cal que obris la porta del teu cor i en deixis sortir el nen que portes a dins i viu. Bon Nadal!