Caldrà algun cop de colze?

Amb el progressista Josep Roig, el darrer a fer-ho, ja són cinc els caps de futures llistes nacionals confirmats quan, “a final de març, principi d’abril”, siguem cridats a les urnes. Roig, amb Jordi Gallardo, Pere López, Josep Pintat i Xavier Espot, han manifestat la voluntat d’encapçalar els projectes nacionals dels quals formen part. Però això podria no quedar-se aquí, ja que, segons han indicat, Podem Andorra també vol ser-hi, i amb protagonisme propi, de la mateixa manera que la plataforma Coalició sobiranista, de la qual només es coneix ara Eusebi Nomen, també ha dit que vol presentar-se a la línia de sortida. Així, cinc segures i anunciades, i sis o set possibles o probables, depenent de com ho vulguem veure. I això, per a catorze escons, els de repartiment proporcional amb les ponderacions conegudes i cada cop més qüestionades, de població i territori. Catorze, per a tantes llistes, amb l’algoritme matemàtic que vulguem i el mínim establert per obtenir representació, toquen a poc. A molt, molt poc. En aquesta situació, el paisatge territorial, que acostuma a ser determinant, passarà enguany a ser més cabdal que mai, definitiu com no ho ha estat fins ara. Una parròquia pot decidir cap on gira la truita, com a mínim, quant a l’encàrrec de formar govern i fer pactes –aconseguir-ho potser és una altra cosa–, ja que els ingredients de la recepta dibuixen de forma molt difusa la possibilitat d’una majoria absoluta, atès com està en pati quant a possibles postulants a cadires al Consell. En tot aquest panorama, ben enrevessat, caragolat i amb tanta incògnita per revelar, el cens, cada cop més ampli, la qual cosa eleva el risc de major abstenció. Us he de dir una cosa, qui sigui capaç de clavar exactament la porra del futur Consell General mereix que li donin el seu nom a l’aeroport Andorra-la Seu i un lloc de prestigi a la llotja del Poliesportiu en els partits del MoraBanc Andorra.